La marjal és de qui la viu, la treballa i la cuida.

2017: «el área de conectividad ecológica será la denominada Platja d'Almenara» (pàg. 10 i 13). 2021: quatre zones (Ullal de Quartons, Font de Manyes, Platja d'Almardà, Dunes d'Almenara i Xilxes), amb el seu propi règim de prohibicions.

2017: compatible en Zona A «conforme a la normativa sectorial vigente, excepto en el entorno de las lagunas de Almenara, donde será objeto de una regulación específica». 2021: 73 ha dels Estanys i 63 ha de la Marjal de Sagunt «restringidas al uso cinegético» (ap. 5.1.3.3), redactat després de la informació pública (Informe, 5.g).

2017: compatible «en aquellos ámbitos en que se viniera produciendo dicha práctica». 2021: canvi de cultiu de més d'1 ha amb avaluació, exempció només per al que es cultivava en 2021, fems i purins vetats en àrees sense definir, cremes i herbicides prohibits en Zona A.

2017: «No se establecen actuaciones no compatibles en la presente categoría de zonificación» (pàg. 18). 2021: moviments de terres en dunes, regeneració de platges sense avaluació, construccions de més de 10 m², entre altres (ap. 5.1.2).

2017: «se considerará la incidencia de la parcela destinada a campo de vuelo de ultraligeros (en término de La Llosa)» (pàg. 30). No consta que eixa anàlisi es fera. 2021: prohibició de sobrevol de 0 a 1.000 peus en tot l'àmbit, afegida després de la informació pública (Informe, 5.j) i «retirada de la pista» (mesura B.7).

2017: Almenara, Benavites, Moncofa, Quartell, Sagunt, Xilxes (i la Llosa). 2021: avaluació per a qualsevol concessió nova d'aigua subterrània també a Faura i Benifairó de les Valls, fora de l'àmbit i no oïts (ap. 5.2.1.5).

L'Informe d'al·legacions (ap. 5) reconeix els canvis introduïts després de la informació pública: prevenció d'incendis, vies pecuàries, agents de l'òrgan hídric, costa i Zona D de Moncofa, ampliació de la Zona A (Thalictrum i zona sud de la Reserva de Fauna) a petició d'una associació, les 73 i 63 ha de veda, el protocol de neteja de séquies, l'obligació general d'avaluar, el sobrevol i Calamoix. Sobre cap d'ells va poder al·legar ningú.

73 ha vedades del coto CS-10.178 (Almenara) i 63 del V-10.262 (Benatell), «precisament la làmina d'aigua». Refugi de fauna dibuixat sobre finques que no estan en el coto. La gestió de Calamoix s'encarrega a les societats sense dotació.

Autorització prèvia per a la neteja mecànica de séquies amb Unio mancus (Estanys, Ponderosa, el Racó, Calamocs, la Ratlla i el Molí a Casablanca); protocol de 24 hores de revisió de sediments; l'òrgan hídric i el pla de l'aigua promesos, encara sense pla.

Canvi de cultiu de més d'1 ha amb avaluació; exempció només per al que ja es cultivava en octubre de 2021; fems i purins prohibits en «àrees sensibles» sense definir; cremes i herbicides prohibits en Zona A.

Cap construcció agrícola de més de 10 m² en A, B, C i ACE; reconstrucció o canvi d'ús sotmesos a avaluació; zonificació aproximada; sense indemnització ni, de moment, ajudes.

Qualsevol concessió nova d'aigua subterrània en nou municipis passa per avaluació (ap. 5.2.1.5), inclosos Faura i Benifairó, que no formen part de l'àmbit i no van ser oïts.

Única zona pescable: els Estanys (31 ha). Esdeveniments de més de 100 persones, regeneració de platges i accessos sotmesos a avaluació en Zona B dunar i ACE.

El Decret crea quatre «zones de connectivitat ecològica» que, segons el mateix text, «es troben fora de la ZEPA» (DOGV 42381) però queden dins de l'àmbit de les normes (ap. 5.2.c). El Document d'Abast de 2017 en preveia una; el Decret en fa quatre. A la franja de la Platja d'Almardà, qui tinga una parcel·la dins d'eixa zona té ara limitats els moviments de terres, la regeneració de platja, els accessos i els esdeveniments, sense haver sigut avisat. Comprove si la seua finca està dins: li ajudem.

El mateix Decret que prohibeix a un particular una caseta de més de 10 m² permet l'extracció de torba i descriu com han de ser les llacunes resultants: «la excavación de las turberas alcanza unos 2 m, que será la profundidad aproximada de las nuevas lagunas», amb plataformes d'«inundación permanente de unos 50-60 cm», illes en el 20 % de la superfície i talussos de 45º (ap. 6.1.7, DOGV 42405). És a dir, llacunes permanents dissenyades per la norma, al costat de finques on l'aigua havia de ser només d'hivern.

El «mosquit de marjal» (Aedes caspius) pon els ous en terra humida i només naixen quan eixa terra s'inunda en època càlida: necessita zones que s'inunden i s'assequen. Culex i Anopheles crien en aigua permanent però somera, amb vegetació. Cap d'ells cria bé en una llacuna profunda amb peixos.

Les llacunes dels Estanys d'Almenara estan alimentades per ullals, són profundes i tenen peixos (fartet, samaruc). Cap document oficial les assenyala com a focus de cria. El servei antimosquits francés de la Camarga ho diu clar: els focus són «les zones de submersió temporal a la vora dels estanys… i en cap cas els estanys mateixos».

Una làmina de 50 cm que puja i baixa, amb vegetació, és el lloc perfecte: els estudis troben 33 vegades més larves de Culex en hàbitats fluctuants i 41 vegades més en els vegetats, i per a Aedes caspius els tècnics recomanen literalment «evitar la inundació d'estiu». El Decret descriu plataformes d'«inundación permanente de unos 50-60 cm» (ap. 6.1.7) i l'informe d'al·legacions proposa inundar «extensas áreas que hoy permanecen secas» (més de 100 ha). La inundació d'hivern, la de sempre, no fa mosquits: fa fred.

Aedes caspius vola 10-20 km i fins a 30-40 amb vent. Des de la Palafanga (la Llosa): els Estanys a 1 km, Casablanca i la platja d'Almenara a 2, la Llosa a 2,8, Xilxes a 3,4, Almenara a 3,7, Moncofa a 7. Tots dins del radi.

El Servei de Control de Mosquits de la Diputació de Castelló fumiga la marjal d'Almenara, la Llosa i Xilxes des de l'aire (maig 2022, octubre 2025, octubre 2026) després de les queixes de Casablanca, la Llosa i Xilxes. En la seua nota del 2 de setembre de 2026 reconeix que «determinadas áreas han mantenido una lámina de agua de forma permanente» i que han exigit tractaments continus. El contracte ha passat de 830.000 € (2023) a més d'un milió (2025). No publica mapes de focus: els hem demanat per transparència.